Dissabte passat, 20 de març, vaig participar a la I Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar que ha organitzat l'amic de lletres Tomàs Camacho.Surto de Tortosa a les 09.30, enmig d'una melancòlica boira que no m'abandonarà fins a Alcanar, ni en tot el dia. A la ràdio donen la notícia que han confós uns bombers catalans amb uns terroristes bascos; sensacional, tota una metàfora de la nostra situació nacional. Em passo la sortida a Alcanar, en part a causa de la mala senyalització per les obres, i entro per uns instants al País Valencià. Només passar la ratlla imaginària i fictícia de la frontera, la carretera es torna d'un color rogenc (a causa de les obres, suposo, o és que volen remarcar de forma ben visible i traumàtica la divisió).
Em cargolo pels carrers antics del poble. Aparco. Camí de la flamant Biblioteca Trinitari Fabregat, on tindrà lloc l'acte, faig alguna foto que em servirà d'inspiració.
A la Biblioteca s'inicia el ritual: encaixades de mans, petons, refermar velles amistats de lletres, iniciar-ne de noves. M'agraden els rituals d'aquesta mena.
La Mostra ha estat tot un èxit, cal felicitar el Tomàs i a tota l'organització. Més de quaranta participacions, i llegirem els poemes avui a Alcanar, per aquest ordre: Jesús M. Tibau, Josep Igual, José Ángel Hernández Sánchez, Cèlia Marcos, Joan Guasch, Emigdi Subirats, Manuel Méndez, Maria-Josep Margalef, Glòria Fandos, Manuel Rivera Moral, Magda Guillén, Ramón García Mateos, Jordi Pijoan López, Alfredo Gavin Agustí, Ángel Granja Rodríguez i Tomàs Camacho Molina, a més d’un vídeo muntatge de les persones amb discapacitats del Centre Ocupacional i Llar Alcanar amb el suport de persones sense discapacitat reconeguda.
Trobareu més informació al blog de la Mostra, i en aquest enllaç podeu escoltar el poema que vaig escriure especialment per a l'ocasió. I més fotos a la següent galeria d'imatges.
Sóc el primer en llegir i em permeto un toc d'humor: per "error", recito la llista del súper que he de comprar a la tarda.
Dinar de germanor, molt bo, per cert, sobretot la paella.
Després, cansat dels tres dies d'actes que acumulo, renuncio a la vista guiada pel poble i me'n torno cap a Tortosa (abans he de passar pel súper). Pel camí deixo el Josep Igual i senyora, i a la Maria-Josep Margalef, a la Ràpita i Amposta respectivament.
La millor poesia de la jornada? Sense dubte, les mostres de tendresa que he vist d'un dels poetes amb son fill.
I com sol ser habitual en aquests casos, m'he desvirtualitzat amb una amiga blocaire.
M'hauria vingut molt de gust ser-hi. Em consta que va ser un èxit. Enhorabona a tothom, i espero que no sigui l'última trobada.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per la crònica, per l'humor, per la tendresa, per la poesia, pels hipervincle, per Tor, per Odín, per Exemple...
ResponEliminaFantàstica crònica! M'ha agradat molt el que has explicat de la carretera al travessar el País Valencià jajaja tota una metàfora de una situació actual.
ResponEliminaUna forta abraçada! Per cert m'he adherit aquest fantàstic blog. Desitjo que també t'interessi el meu, una abraçada!
L'imperdible de ℓ'Àηimα
>Jordi Cirach
T'enllaço ara mateix perquè has fet una crònica molt ben estructurada! I, per fi, ens hem conegut! Per mi sí que ha valgut molt la pena, m'encanta llegir-te i ara posaré veu i expressió als teus llibres i als teus apunts! I ara tinc un llibre "digne" amb dedicatòria anònima i un de pròpia! Els dos els guardo amb molta estima! Quina entrada de primavera tan poètica! I quin arròs tan bo!
ResponEliminaÉs que els bombers parlaven un espanyol molt estrany ( gendarme dixit)
ResponEliminaLa poesia és la vida (no sé ara qui ho va dir...).
ResponEliminaGràcies, Jesús. Fins ben aviat espero.
Segur que va ser una gran vetllada...
ResponElimina