el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Aquí en aquest lloc divers, complex,,,(Quants adjectius possar?) hi han tantes de persones que tenen el cor gran i el mostren i ens el deixen... Quantes paraules es verteixen en aquest medi que demostren personalitats autèntiques, sense fisura que van a lo noble, a l'esència del BE...Si dic que hi ha companyerisme... em quedo curt? Clar que Jesús hi és... Jo avui les passo magres i la gent em compren, d'aquí el meu agraiment, seguiexo per que no vull quedar com un imbècil en que retorni ... I segueixo per no caure en la postració ara que sense poder necessito caminar per aquest camí de punxes que fiblen fins dins,,, Som animals de costums, i ens acostumem a tot per que no estem conformes en el que ens passa, creien injust el que tenim que suportat...i ens acostumem fins a morir sent vius... Anton.
Crec que l'Anton té un cor tant gran que encara no sé com pot inquibir-lo dins...
ResponEliminaés molt poètic! I molt bonic i agradable!
ResponEliminaAquí en aquest lloc divers, complex,,,(Quants adjectius possar?)
ResponEliminahi han tantes de persones que tenen el cor gran i el mostren i ens el deixen... Quantes paraules es verteixen en aquest medi que demostren personalitats autèntiques, sense fisura que van a lo noble, a l'esència del BE...Si dic que hi ha companyerisme... em quedo curt?
Clar que Jesús hi és...
Jo avui les passo magres i la gent em compren, d'aquí el meu agraiment, seguiexo per que no vull quedar com un imbècil en que retorni ... I segueixo per no caure en la postració ara que sense poder necessito caminar per aquest camí de punxes que fiblen fins dins,,, Som animals de costums, i ens acostumem a tot per que no estem conformes en el que ens passa, creien injust el que tenim que suportat...i ens acostumem fins a morir sent vius... Anton.