el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Sembla que ballin sardanes!
ResponEliminaAquestes cares del món són una bona troballa!
ResponEliminaI estic d'acord amb la Pilar, talment com si ballessin sardanes.
ostres bonissimes aquestes cares somrient!
ResponEliminaQuin crac, jo dalt de l'escenari del Liceu només hagués vist llums espectrals.
ResponEliminaJajajaja genial!! això sí que és bon rotllo! :-))
ResponEliminaL'òpera que hi feien devia ser còmica, si ho hem de jutjar per com somriuen.
ResponEliminaMaite i Jesús : felicitats! Aquests dies fa un any d'un esdeveniment important !