24 hores abans que acabés el termini per participar, em vaig assabentar de la iniciativa d'Ad'Art, consistent en crear un text de 100 paraules que comencés amb "Et vaig veure al cafè...". La proposta era massa temptadora, i mitja hora després els enviava el següent text:
.Et vaig veure al cafè, un matí més rere les tapes d’un llibre, potser endinsada en la lectura, atenta a les passions d’un personatge o al misteri d’un passat tèrbol; potser deixant que s’arrefredi expressament el cafè amb llet que remenes per esme; potser amagada del món que t’espanta, jo inclòs, que segueixo embadalit el viatjar dels teus ulls per les línies.
Mirant-te (adorant-te), imagino que amb calma aparent, amb aquesta gràcia del gest en passar una pàgina amb dos dits, subtil, ets mestressa del nostre incert futur, innocents personatges que somiem gaudir de voluntat pròpia, nàufrags del teu caprici.
Mirant-te (adorant-te), imagino que amb calma aparent, amb aquesta gràcia del gest en passar una pàgina amb dos dits, subtil, ets mestressa del nostre incert futur, innocents personatges que somiem gaudir de voluntat pròpia, nàufrags del teu caprici.
Preciós Jesús!
ResponEliminaha estat un recorregut bonic pels diferents cafès...
ja m'agradaria a mi poder ser tan bon contista!
ResponEliminaMolt bonic i poètic...
ResponEliminaLLegir-lo mentre prenc un bon cafè fumejant... m'ha traslladat a ser la mestressa dels personatges que imagino i reconstrueixo mentre vaig llegint... quin poder!
Felicitats!
Ara un altre dedicat als amants del te amb llimona...
ResponEliminaM'ha agradat molt.
ResponEliminaNo he llegit els altres textos, però estic segur que aquest és dels bons!
*Sànset*
Fantàstic relat! Molt ben explicat, tot i que potser... (pel meu gust) no gens original.
ResponEliminaUna abraçada i espero que t'interessi l'especial Sant Jordi del meu bloc.
L'imperdible de ℓ'Àηimα
>Jordi Cirach
A Girona molts cafès s'arrefredaran aquests dies.
ResponElimina