Participacions al 156è joc literari

En aquest apunt recullo tots els textos que participen al 156e joc literari que vaig proposar el 14 d'abril. Us recordo que el termini per a participar acaba el 4 de maig.
Tomàs Camacho, Descric, A encesa de llum, Ricderiure, Xarel-10, La meva perdició, Des res, massa, Si dubto soc, Rafel Casas, Carme Rosanas, Fons d'armari, Assumpta, Aula Oberta IES Ramon Berenguer IV, Eusebi Morcillo, Que tinguem sort,
.
- Correría cualquier tipo de riesgo ya que la tarea que tengo que llevar a cabo es de vital importancia.
- Ya, y se puede saber en que andas metido esta vez, nada bueno seguro.
- Pues sí pero te lo explicaré cuando regrese.
Pasaron los días y su amigo no regresaba hasta que un día le llego una carta:
Si llega esta carta a tus manos es que algo me ha sucedido y por ello confio en ti para seguir con mi tarea. Dia 15 de mayo en el muelle Vergara, lleva una bufanda roja.
Llegó el día y apareció un hombre que me guió hacía un barco en el que estuvimos viajando varios días, días en los que reinó el silencio, ni una palabra. Un día se abrió la puerta de mi camarote y me dieron las instrucciones. Tenía que luchar contra una masacre que yo poco conocía. La captura de tiburones para cortarles las aletas. Mi amigo era un gran hombre y yo no lo supe hasta que murió.
Autora: Alba Arnés
.
Plovia, el cel estava cobert de núvols gruixuts que submergien el poble en una grisor somorta. Les palmeres es bellugaven empeses per un vent que les feia anar a tort i dret sense pausa. El mar s’ondulava cada vegada més i aixecava crestes d’escuma blanca que esquitxaven arreu. La boira confonia l’horitzó i no endevinaves el final. Cap barca havia gosat a endinsar-se aigües enllà. Però ell ho faria, ho havia decidit en llevar-se i adonar-se que ella ja no hi era.
Va arrossegar la barca ranquejant, els dies d’humitat la cama li feia mal. Se sentia viu al costat del mar, una vivesa que no sabia explicar el tornava jove i ja no tenia límits.
-Bon dia!
-Bon dia!- li va respondre l’Artur mentre passejava el gos- Arribes ara?
-No arribo...me’n vaig.
-On vas? - va dir l’home mentre provava de deturar l’animal estirant de la corretja.
-Al mar...
-Home! Si és un perill!
Però ja era massa tard perquè el Pere, que tenia nom de pescador, es va descalçar, es va arremangar els pantalons, va arrossegar la barca i quan va poder hi va pujar i les onades feren la resta.

Autora: Mª Lluïsa Gascon i Prades
.
- Bon dia!- Bon dia! Ara arribes?- No arribo... me’n vaig.- On vas? - Al mar...- Home! Si és un perill!
- Per què ho dius?
- Per les ones. No has vist que fa mala mar avui?
- Precisament, per fer surf hi ha d'haver ones grans.
- Ah, que fas surf?
- Clar, iaia, no te'n recordes, que et vaig ensenyar aquell vídeo ahir?
- Quin vídeo?
- Aquell que et vaig ensenyar ahir, en el meu mp4!
- Ahir no em vas ensenyar cap vídeo…. Ai, fill, que en sou d'eixelebrats els joves!
- Iaia, no t'amoïnis, que ho tinc tot controlat. Tu on anaves?
- Jo, cap al casal, que avui hi ha taller de capoeira. Però ara que m'has fet aturar no sé cap on haig d'anar. És aquest carrer amunt o avall, fill?
- Ja t'hi acompanyo...
Autora: Núria González
.
–Bon dia.
–Bon dia.
–Arribes ara?
–No arribo... Me’n vaig!
–On vas?
–Al Mar...
–Home! És un perill!
–...esme. Què té de perillós?
–Què dius d’esma?
–Res d’esma. Vaig a Argentona.
–Però si a Argentona no hi ha mar!
–Ja ho sé, que no hi ha mar. Qui diu res de mar? I què és el que és un perill?
–Em prens el pèl o has perdut l’esma?
–Noi, estàs una mica estrany. Potser a tu, et convé l’aire de mar.
–Això, m’embarcaré avui precisament, que hi ha forta maregassa... Així potser m’hi quedo i t’estalvies de tornar-me el que em deus, no?
–No m’ho diguis: t’has tornat a descomptar amb les píndoles, oi?
Autor: Francesc Anton