el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
I unes petjades encara més visibles que les de la sorra de la platja.
Sí senyor. Si no seria molt trist.Espero que tinguis el cap a lloc.
M'encanta la teva manera d'escriure.Salutacions cordials.
Si senyor, quina sort tenir algú amb qui caminar...Salut!!!
i el millor és que durant el camí, a les petjades paral.leles se'n uneixein de noves, petites però segures....
Caminar junts per l'arena deixa rastre.
I unes petjades encara més visibles que les de la sorra de la platja.
ResponEliminaSí senyor. Si no seria molt trist.
ResponEliminaEspero que tinguis el cap a lloc.
M'encanta la teva manera d'escriure.
ResponEliminaSalutacions cordials.
Si senyor, quina sort tenir algú amb qui caminar...
ResponEliminaSalut!!!
i el millor és que durant el camí, a les petjades paral.leles se'n uneixein de noves, petites però segures....
ResponElimina