El carrer mullat fa baixada cap al futur. No ens fa por relliscar i caure, si amb un paraigües en tenim prou, si tinc un braç lliure per a estimar-te. .
Text inspirat en una foto de Tere Balañà.
El carrer mullat fa baixada cap al futur. No ens fa por relliscar i caure, si amb un paraigües en tenim prou, si tinc un braç lliure per a estimar-te.
Llegin aquest fragment he començat molt millor el dia.
ResponEliminaUn fragment perfecte per un dia com avui.
ResponEliminaHe mirat moltes vegades aquesta foto, però fins avui no m'havia adonat d'una cosa: els braços dels nuvis sobre les esquenes de l'altre fan una representació de la figura del ying-yang. Una tonteria, potser, però avui, amb les teves paraules m'he mirat la foto amb uns altres ulls i he descobert això. I t'ho volia dir.
Eo!!
ResponEliminaQuantes coses que diuen aquestes quatre lletres...
Quina seducció!!
Això és potser tota literatura: mirar la vida amb uns altres ulls.
ResponEliminaFer poesia de la prosa de la vida, com hauria dit Santiago Rusiñol, tot i que ell, murri, escrivia molt bé en prosa.
Carrer mullat on hi deixarem la nostra petjada.
ResponEliminaBonica foto acompanyada d'un bon relat.
Felicitats.
Molt bonic. La frase de la Montse (a sobre meu) també la trobo molt adient per la foto.
ResponElimina