De vegades, com a exercici i/o fons d'inspiració, em poso a escriure a raig, deixant-me portar per alguna música determinada. És totalment impulsiu, i a cada paraula que escric, pràcticament no sé quina paraula vindrà després. Els resultats són sovint absurds, surrealistes, abstractes; i d'altres no tant. Un exemple pot ser aquest text escrit mentre escoltava Fall on me, de Jane Taylor.
.
Intento desxifrar sentiments mentre escolto notes que em recorden els teus dits. Escric amb els ulls tancats i el cor obert; lletres i paraules s’uneixen per ajudar-me a treure l’entrellat, a sortir de la trampa del temps que se’n va. I tu no hi ets per marcar amb petjades el camí. No demano gaire cosa, només rastre de peus mullats sobre les rajoles del passadís.
A mitja cançó la veu calla, i un violí gemega dolorosament els pocs segons que resten. Moriré al final, viuré massa poc per descobrir-te del tot, i aquesta és la recança que em desfà i em manté dempeus alhora.
.
.
Intento desxifrar sentiments mentre escolto notes que em recorden els teus dits. Escric amb els ulls tancats i el cor obert; lletres i paraules s’uneixen per ajudar-me a treure l’entrellat, a sortir de la trampa del temps que se’n va. I tu no hi ets per marcar amb petjades el camí. No demano gaire cosa, només rastre de peus mullats sobre les rajoles del passadís.
A mitja cançó la veu calla, i un violí gemega dolorosament els pocs segons que resten. Moriré al final, viuré massa poc per descobrir-te del tot, i aquesta és la recança que em desfà i em manté dempeus alhora.
.
Preciós, Jesús, un text preciós, i un final paradoxal dels que m'agraden.
ResponEliminaM'agrada! I és un exercici que practico sovint, el de deixar-me endur per una cançó (o també per una imatge).
ResponEliminaQuantes coses són "alhora" en literatura. És així com s'allibera l'artista, sempre en el vertigen del trapezista.
ResponElimina