Diumenge passat vaig anar per 7è any consecutiu a la
Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre. A la segona de les tandes de presentacions, vaig llegir un dels contes d'Una sortida digna (penso que és la millor presentació), però això, almenys per mi, és el de menys. Vaig poder parlar amb una llarga llista d'amics que creix any rere any, i que s'ha convertit en un dels meus tresors, vam idear nous projectes, vam crear mil històries al voltant d'una mandonguilla voladora (anècdotes del dinar). Va ploure, és cert, però res no atura el nostre desig de trobar-nos, de compartir: això és fer Fira.
Més comentaris i informació a:
Diumenge passat vaig anar per 7è any consecutiu a la Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre. A la segona de les tandes de presentacions, vaig llegir un dels contes d'Una sortida digna (penso que és la millor presentació), però això, almenys per mi, és el de menys. Vaig poder parlar amb una llarga llista d'amics que creix any rere any, i que s'ha convertit en un dels meus tresors, vam idear nous projectes, vam crear mil històries al voltant d'una mandonguilla voladora (anècdotes del dinar). Va ploure, és cert, però res no atura el nostre desig de trobar-nos, de compartir: això és fer Fira.
Que per molts anys puguem ser firarires.
ResponEliminaFiraires, volia dir...
ResponEliminaLa veritat és que la fira ja s'ha convertit amb un "Sant Jordi ebrenc". Encara que no he pogut passar-me cap any, sempre passa alguna cosa i no podem pujar. A vore si a l'any que ve va la vençuda.
ResponElimina