Presentació d'Espantant gavines

Després d'un any i mig, després de reunions, abocament d'idees, deliberacions, propostes, contrapropostes, després d'uns 32.548 correus electrònics (exagero, però no gaire), i sobretot, després de molta, molta, il·lusió i entusiasme, divendres passat es va presentar el curtmetratge Espantant gavines, basat en el meu conte homònim inclòs a El vertigen del trapezista, de Cossetània Edicions, i del qual us he parlat diverses vegades.L'acte va tenir lloc a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta, amb força assitència de públic (unes 50 persones), com sol ser habitual en aquesta biblioteca.
Es tracta d'un curtmetratge lliure impulsat des d'Atictes, creat per un grup d'entusiastes i amateurs ebrencs, amb llicència oberta i pressupost zero; el primer amb aquestes característiques a les Terres de l'Ebre. El curt és el resultat d'un esforç col·lectiu, on tothom ha tingut una tasca principal (guió, direcció, muntatge, interpretació...), però al mateix temps ha posat cullerada en cadascuna de les decisions.

Gairebé tothom que ha participat en aquest projecte va assistitr a la presentació, i els vaig poder donar les gràcies en directe, i ara faig per escrit, perquè aquest curtmetratge és per a mi un dels millors regals i alegries que m'han fet en la meva trajectòria com a escriptor. I cal començar donant les gràcies a Jesús Ferré, l'embolicador, l'engrescador, el "liante", de qui va sortir la idea d'aquest projecte. I gràcies també a tota la resta: Maria Joan Martí, Xavier Miró, Jordi Duch, Cate Cortés, Pau Bertomeu, Laura Juan, David Comuñas, Jaume Llambrich, Anna Lleixà, Isabel Obradors, Mònica Barcón, Maria Capel, Rut Anglès, Pepo Moreno, Andrés Sanz i Greiddy Reinonso.
.

Un dia, fa uns quants estius, em vaig fixar en el moviment de les mans en moure l'arena de la platja, i vaig decidir escriure un conte basat en aquesta imatge. Ara, per art de màgia (la màgia de la generositat de l'equip), aquella imatge s'han convertit en un curtmetratge.