Les dues maneres d'escriure a què em refereixo al títol de l'apunt, corresponen al blog i als contes.
Quan escric contes, medito, m'allunyo, torno, rectifico, deixo madurar els escrits, que es macerin, que reposin, que fermentin, espero. I quan ja els crec definitius, trec una coma, la torno a posar, borro una frase que esdevé innecessària. I durant tot aquest procés, dubto, sospito, m'exalto i torno a dubtar. En definitiva, sento.
.
En canvi, quan escric versos o reflexions al blog, em limito a seguir un impuls, m'embalo, m'aboco, improviso, comparteixo. En definitiva, sento.
En les dues maneres d'escriure, els lectors i lectores gaudim llegint les teves creacions. Benvingudes siguin les teves dues maneres de crear literatura.
ResponEliminaRes d'esquizofrènia, són les dues vessants de la creació: Apol·lo i Dionís; un és l'art meditat; l'altre l'impuls vital de la creació. És el que passa quant el toca la Musa.
ResponEliminaNo deixes de fer cap de les dues coses ;-)
ResponEliminaDos escriptors a preu d'un, pels teus lectors no hi ha millor alegria!
ResponEliminaQue no se'n pedi res de tot plegat.
Llavors ja en devem ser dos, els esquizofrènics :)
ResponEliminadesdoblament de personalitat??
ResponEliminajajajja...
es encomanadis.....
Per un moment m'has fet por jajaja.
ResponEliminaPerò arribes al mateix per sort :)