el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
08 de juliol 2010
Qui mira a qui?
Qui mira a qui? L'arbre, la farola, el balcó amb geranis?
L'arbre assegut a la seva ombra se'ls mira tot recordant l'antic fanal, en blanc i negre. Mentre mira la pantalla acolorida en 3D de la moderna façana.
Doncs a mi em sembla un cas claríssim de serenata de fanal a gerani sota la circumspecta mirada de l'arbre (aneu a saber si no és el pare o tutor legal de la planteta...)
A mi m'agrada pensar que són com una família ben avinguda. La lluerna: enginyosa, loquaç, setciències. Les coquetes i curioses plantetes des de la seva privilegiada tribuna, mantenen en un escrupolós ordre el futur del veïnat. Matriarques d'una gran casta, plenes de saviesa de l'àvia. I per descomptat el pare, vestit de verd, - potser fora militar, o potser Guàrdia Civil retirat?- Sigui com sigui, hi ha espai per al suspens. El que diran, el que es filtrarà des de la cuina. Possiblement oloreta a escudella barrejada.
Em sembla que el gerani és el més tafaner... :)
ResponEliminaEl gerani, i en enxampar-lo espiant s'ha posat vermell
ResponEliminaSuposo que es miren tots :-D Però en tafaneria crec que guanyaria el fanal, que a la nit s'encén per veure-hi més bé.
ResponEliminaPer cert, aquest post m'ha recordat aquesta cançó: http://www.goear.com/listen/aac2ba6/arbre-que-mira-farola-joan-miquel-oliver
L'arbre assegut a la seva ombra se'ls mira tot recordant l'antic fanal, en blanc i negre. Mentre mira la pantalla acolorida en 3D de la moderna façana.
ResponEliminaEl balcó és un perfecte mirador.
ResponEliminaCrec que és un joc a tres.
ResponEliminaDoncs a mi em sembla un cas claríssim de serenata de fanal a gerani sota la circumspecta mirada de l'arbre (aneu a saber si no és el pare o tutor legal de la planteta...)
ResponEliminaA mi m'agrada pensar que són com una família ben avinguda. La lluerna: enginyosa, loquaç, setciències. Les coquetes i curioses plantetes des de la seva privilegiada tribuna, mantenen en un escrupolós ordre el futur del veïnat. Matriarques d'una gran casta, plenes de saviesa de l'àvia. I per descomptat el pare, vestit de verd, - potser fora militar, o potser Guàrdia Civil retirat?- Sigui com sigui, hi ha espai per al suspens. El que diran, el que es filtrarà des de la cuina. Possiblement oloreta a escudella barrejada.
ResponEliminaSi, definitivament són família.