el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
La imatge és maca, però en realitat no m'acaben de fer gràcia els coloms, també salvaria a la criatura com diu l'Anna Tarambana, jo ho cambiaria per uns pardalets jeje. Pobres coloms en veritat, hi ha molta gent que els hi té mania, jo els hi dic rates del cel.
És ben curiós això del pas del temps... con varien les percepcions! Quan jo era petita, aquesta mena de fotografia, era una de les clàssiques que tothom tenia als àlbums familiars i a més, si podia ser, els nens ben encerclats pels coloms de la Plaça de Catalunya o de la Plaça Reial de Barcelona (és clar, parlo de les comarques entorn a Barcelona) Vull creure que és cert que els coloms no són “massa higiènics per a les necessitats actuals” i que d'una manera o altra han perdut el seu encant i fins i tot el seu protagonisme d'icona artística. Ja no es veuen amb bons ulls. Però encara és cert que l'infant mira els coloms i s'adona de que hi ha altres criatures que viuen i mengen, que belluguen i que, a més, tenen ales i poden volar!
Els coloms diuen deixeu que els infants s'apropin a mi.
ResponEliminaMira... ja sé que potser està fora de lloc, però a mi em fan bastant fàstic els coloms... em venen ganes de "salvar" a la pobre criatura.
ResponEliminaA mi tants coloms junts no em fan massa bona espina.
ResponEliminaAviso...
*Sànset*
Aquí hi ha truc, segur que el nen menja galetes ... Ja! Ja!
ResponEliminaBon dia Jesús M.
La imatge és maca, però en realitat no m'acaben de fer gràcia els coloms, també salvaria a la criatura com diu l'Anna Tarambana, jo ho cambiaria per uns pardalets jeje.
ResponEliminaPobres coloms en veritat, hi ha molta gent que els hi té mania, jo els hi dic rates del cel.
És ben curiós això del pas del temps... con varien les percepcions!
ResponEliminaQuan jo era petita, aquesta mena de fotografia, era una de les clàssiques que tothom tenia als àlbums familiars i a més, si podia ser, els nens ben encerclats pels coloms de la Plaça de Catalunya o de la Plaça Reial de Barcelona (és clar, parlo de les comarques entorn a Barcelona)
Vull creure que és cert que els coloms no són “massa higiènics per a les necessitats actuals” i que d'una manera o altra han perdut el seu encant i fins i tot el seu protagonisme d'icona artística.
Ja no es veuen amb bons ulls.
Però encara és cert que l'infant mira els coloms i s'adona de que hi ha altres criatures que viuen i mengen, que belluguen i que, a més, tenen ales i poden volar!
Tinc moltes fotos precissament a este parc també, m'has fet recordar-les :)
ResponEliminaSí que és cert que els coloms ara fan una mica d'angúnia, però els de Tortosa són bons jajaja.
Terra de llibres