El temps no vol quedar penjat és el títol d'un dietari de Manel Alonso i Català, on ens retorna a la primera part dels anys noranta. De la mà de l'autor descobreixo part de la vida literària en la nostra llengua al País Valencià d'aquells anys, i comprovar que molts noms propis m'eren desconeguts, i que alguns només en tenia notícia gràcies al món dels blogs, fa molt que pensar, i reafirma la meva voluntat de construir ponts.El apunts d'aquest dietari de caire documental alternen amb d'altres més intimistes o reflexius on surt a la llum l'ànima de la persona i del poeta. El títol del llibre evidencia la necessitat de no caure en l'oblit, de fer present aquell passat, aquella matèria prima de la qual estem fets.
Us deixo amb alguns fragments breus del dietari:
.
"un poema no s'acaba d'escriure mai, simplement s'aparca"
"De vegades em pren la temptació d'escriure els poemes que ja han escrit altres, de reproduir-ne el to, d'usar els mateixos mots, les mateixes imatges, és aquesta una flaquesa d'apassionat lector de poesia. El poeta naix però també es pot suïcidar pels ulls."
"Vaig ser un xiquet d'escassa corpulència física, gens espavilat per a les bregues i al qual era senzill atonyinar. La meua germana mai no m'ha perdonat que no la poguera defensar al pati de l'escola. Ella mai no ha arribat a entendre que em sentia superat per la meua mala destresa defensiva."
.
Un altre dia us parlaré del Manel Alonso poeta.
En Manel en pot parlar molt de la vida literària en la nostra llengua al País Valencià. La seva vida ha girat sempre en aquest àmbit. I si hi ha alguna cosa que defineix el Manel (i que m'agrada) és la seva generositat cap a d'altres escriptors. El seu activisme literari ha involucrat a moltes persones, entre les quals tinc el goig de ser-hi. Crec que és perquè senzillament és generós.
ResponEliminaEspero amb impaciència, Jesús, el teu post sobre en Manel poeta.