Pàgines

▼

27 d’agost 2010

Horitzons


Miro endavant sense que els somnis m'enlluernin. L'horitzó, ho sé prou bé, mai no s'abasta, però no defalliré en l'intent.
.
Text inspirat en una il·lustració de Dani Torrent.
at

11 comentaris:

  1. Elfreelang27 d’agost del 2010, a les 12:21

    Això mateix és el crec que hem de fer mirar l'horitzó i no defallir!

    ResponElimina
  2. Filadora27 d’agost del 2010, a les 12:22

    M'agrada.

    ResponElimina
  3. Nat27 d’agost del 2010, a les 12:29

    Es una imatge molt maca! i respecte a les paraules m'agrada molt el que dius de no enlluernar-se amb el somnis, hem d'aspirar a lo millor però tocant de peus a terra.

    ResponElimina
  4. MARIA FORS27 d’agost del 2010, a les 16:01

    Horitzó de fum,

    flamarada llunyana.

    Miratge de cel.


    Des de Sinera, una abraçada.

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls27 d’agost del 2010, a les 16:37

    No s'ha de defallir! Bon post!

    ResponElimina
  6. Magda27 d’agost del 2010, a les 16:52

    Però algunes vegades és tan fosc l'horitzó que necessito alguna llum de somnis per caminar.

    ResponElimina
  7. Pakiba27 d’agost del 2010, a les 17:26

    L'horitzó senpre de color blau.

    ResponElimina
  8. Judit27 d’agost del 2010, a les 17:43

    De vegades també cal mirar als costats i a terra, no fos cas que ensopeguéssim!

    ResponElimina
  9. lisebe27 d’agost del 2010, a les 18:52

    Quina imatge mes bonica!!

    L'horitzó sempre ha de estar present encara que sigui lluny...

    ResponElimina
  10. Carme Rosanas28 d’agost del 2010, a les 0:16

    Molt bonic! La imatge i les paraules. Sempre endavant seguint els somnis sense enlluernar-nos.

    ResponElimina
  11. Teresa Bosch28 d’agost del 2010, a les 12:14

    A mi també m'agrada. Per poder tocar de peus a terra suposo que abans cal mirar a l'horitzó amb optimisme i decidir quins són els nostres somnis.

    ResponElimina