Pàgines

▼

31 d’agost 2010

Tot i els anys que porto al darrere


Tot i els anys que porto al darrere em costa aprendre la lliçó. M’enfado amb mi mateixa i m’entristeixo inútilment. Mirar per la finestra sé que encara no és prou valent. Potser si m’animo, d’aquí una estona, apartaré la cortina i deixaré que m’entri llum.
.
Amb aquest text participo al convit estiuenc del blog Xim xim d'històries.
at

6 comentaris:

  1. Roser Caño Valls31 d’agost del 2010, a les 7:54

    Bon dia, Jesús! Molt suggerent aquest text i aquesta imatge!

    ResponElimina
  2. Anònim31 d’agost del 2010, a les 10:05

    Ja és alguna cosa...

    ResponElimina
  3. Cèlia31 d’agost del 2010, a les 10:12

    Ens posem els nostres propis paranys... ens costa aprendre!

    ResponElimina
  4. Nat31 d’agost del 2010, a les 13:10

    Gràcies per participar de la proposta :)
    Que vagi a poc a poc si ho necessita, si encara li costa obrir la cortina, que es doni una mica de temps, fins que estigui preparada, sinó poder el sol li farà mal...Però un dia haurà de sortir de l'ombra....

    ResponElimina
  5. Goculta31 d’agost del 2010, a les 15:09

    Diana, ple al 15...ais aais

    ResponElimina
  6. Maria Rosa Ferré31 d’agost del 2010, a les 19:29

    La llum es necessària per viure, però tambè s'ha de ser valent, tot i que manca de valentía no vol dir necessàriament cobardía. Depén però tambè de les pròpies experiéncies viscudes les que fan donar un pas endavant o enrera.
    M'encanta la foto.Record's.

    ResponElimina