Pàgines

▼

10 d’agost 2010

Tot i la pintura que cau


Tot i la pintura que cau,
l'escala puja,
l'escala baixa,
l'escala convida.
at

8 comentaris:

  1. Ignasi Revés10 d’agost del 2010, a les 9:20

    Passatge Franquet?

    ResponElimina
  2. Jesús M. Tibau10 d’agost del 2010, a les 9:35

    No, Ignasi, no. Aquesta escala està més aprop d'on vius tu. A veureu si algú de Reus em sap dir on es troba.

    ResponElimina
  3. Nuesa Literària10 d’agost del 2010, a les 10:22

    Sobretot escales com aquesta; amb gust, amb història, amb històries, amb records, amb olors, amb...
    El traç ja mostra un gust, un estil, un temps on potser a banda de les injustícies socials hi havia menys pressa i menys pragmatisme.

    ResponElimina
  4. Rafel10 d’agost del 2010, a les 13:08

    On probablement les converses no són les tòpiques d'un ascensor.

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls10 d’agost del 2010, a les 16:43

    L'escala persisteix al pas del temps! Ara recordo aquell relat de Salvador Espriu que es deia "Tereseta que baixava les escales".

    ResponElimina
  6. Pere10 d’agost del 2010, a les 18:28

    És una escala perfecta, mal conservada però amb les proporcions geomètriques exactes.
    Un cargol vist per dins ...:)

    Bona tarda Jesús M.

    ResponElimina
  7. Joana11 d’agost del 2010, a les 0:13

    I amb la incògnita de saber qui hi viu a dalt i a baix :)

    ResponElimina
  8. Unknown11 d’agost del 2010, a les 7:38

    es una escala-entrada-porta, molt aprop de la plaça Prim, hi ha un fotógraf,(testimoni dels records?)al Rval...

    ResponElimina