Pàgines

▼

07 de setembre 2010

Escala cap al cel

Més precari és l'equilibri a cada esglaó que m'atansa a un cel pintat que cau. Però no puc deixar de pujar.

Text inspirat en un dibuix de Jordi Solano. Al seu blog en trobareu altres versions.
at

7 comentaris:

  1. montse7 de setembre del 2010, a les 9:53

    Vivint com vivim en precaris equilibris,busquem una escala per ascendir.

    ResponElimina
  2. romanidemata7 de setembre del 2010, a les 10:32

    estas mooooolt metafòric!
    de totes maneres es poetic :)

    salut

    ResponElimina
  3. Filadora7 de setembre del 2010, a les 11:32

    M'agrada. És l'abisme, que ens crida!!! :)

    ResponElimina
  4. Nat7 de setembre del 2010, a les 13:12

    Com a l'anterior entrada, trobo que la unió imatge i paraules es excel.lent. Que segueixi pujant, segur que trobarà quelcom que valgui la pena haver fet l'esforç de pujar...

    ResponElimina
  5. Beatriu Mar7 de setembre del 2010, a les 13:17

    maUn pas darrere d'un altre, no cal mirar a baix, sempre endavant. A cada esglaó un nou repte, el cel a vegades camina, potser haurem de subjectar l'escala. Des d'allà dalt la vista és magnífica.
    Molt bonic

    ResponElimina
  6. Pakiba7 de setembre del 2010, a les 13:52

    Val la pena segui pujan, sempre amunt.

    ResponElimina
  7. Rafel7 de setembre del 2010, a les 22:51

    Talment com la condició humana.
    Què fer davant d'una muntanya? Doncs pujar-la

    ResponElimina