Les llibreries acostumen a ser establiment que deixen petjada a la seva clientela habitual. Sovint recordem el moment i el lloc on vam comprar determinat llibre.
Quan una d'aquestes llibreries tanca , sentim una petita fiblada al cor.
Passejant per Tortosa, al carrer Croera, encara resten febles empremtes, que el sol i el temps s'encarreguen de difuminar, d'una ntiga llibreria Joaquin López. Algú me'n pot donar notícies?
A València n'hi havia una llibreria (ja dessapareguda) de nom "Isadora" en un carrer adjacent al Carrer de la Pau. Era minúscula i els xics que atenien tan amables i amants dels llibres que entraves a comparar la "Cartelera Turia" i eixies carregat de llibres... Al Batxillerat un professor de literatura ens va dir que, algunes vesprades, hi era Juan Gil-Albert assegut darrere del mostrador, ja molt vellet; però no el vam veure mai.
ResponEliminaLa veritat és que no coneixia esta llibreria. Li preguntaré a mon pare a vore si ell se'n recorda.
ResponEliminaTerra de llibres
Sobre aquesta, ni idea.
ResponEliminaPero en el meu temps a Tortosa he vist algo "interessant" - s'han tancat dos lliberies (la del Temple, i l'original de Viladrich) i en el seus llocs han obert dos sucursals de caixes .....
quina llàstima que hagin de tancar, establiments tan entranyables!
ResponEliminaUna de les pitjors coses que pot passar, es que tanqui una llibreria, i com ha dit algun company per ací, que l’espai vital que ocupava una llibreria, ara sigui mal ocupat per una caixa d’estalvis, açò ja és una DESGRÀCIA...
ResponEliminaDes del far bona tarda, i llibres.
onatge
La llibreria López estaba oberta a la mateixa cantonada, entre el solar i el carrer, la década dels 50. Era una tenda minúscula que venia objectes d'escritori. Pertanyia a un señor gras, baixet, amb un nas roig i prominent. Jo li anava a comprar el TBO totes les setmanes (valia 60 cèntims, les llibretes i les plumes. Recordo un gest del senyor Lòpez: quan et venia una pluma solia tirar-la damunt del taulell per si n'hi havia una altra engantxada.
ResponEliminaA mi això també m'ha passat. A València em vaig enamorar d'una llibreria, desconeguda per a la gran majoria de persones, però un racó de perfecció per a mi. Un bon dia, després d'estar uns mesos fora, em vaig adonar que havien tancat i que es llogava el local...Alguna coseta se'm va morir per dins. Els seus llibres, tots en valencià i molts d'ells de finals de segle XIX i inicis del XX, em van ensenyar molt. Em feia descomptes i el seu llibrer; Joan Vicent, em convidava a cafés i a molt bones tertúlies.
ResponEliminaTire de menys aquells dies...
Potser qui va instal·lar el fanal tenia dos objectius: Il·luminar un pol de cultura i evitar que la paret fos tard o d'hora pintada, i amb ella esborrada una petja més de la història.
ResponElimina