el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
28 d’octubre 2010
Haikú de tardor 5
Crua d’espines creix feréstega al bosc, tendra castanya.
Un haiku perfecte en tots els sentits. Moltes situacions de la vida diaria son així, de vegades la tendresa s'amaga sota una imatge on mai pensaves trobar-la.
I que bona que es.Ufff vaig a comprar unes cuantas calentetas.
ResponEliminaAquest poema fa venir ganes de menjar castanyes calentetes :)
ResponEliminaSempre m'ha encantat aquesta doble vessant de les castanyes, punxents per fora, saboroses per dins.
ResponEliminaÉs com allò de no hi ha rosa sense espines
ResponEliminaUn haiku perfecte en tots els sentits. Moltes situacions de la vida diaria son així, de vegades la tendresa s'amaga sota una imatge on mai pensaves trobar-la.
ResponEliminaGràcies, l'he trobat fantàstic