el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Quan penses en Venus ja et passa això. :-D
ResponEliminaUn nanoconte genial de tot un expert.
Venus i els seus perills excitants....
ResponEliminaEl llenguatge del símbols insinuen tantes coses...Felicitats, senyor contaire.
ResponEliminaJa ja ja!
ResponEliminaHummmmm... què és això dels "relats conjunts", per favor?
ResponEliminaGenial Jesús,l'orbita de Venús,maravellos.
ResponEliminananoboníssim! nanorelat superhipermaxibo! carai amb la velocitat de la llum!
ResponEliminaJEJE....M'encanta. Amb les poques paraules has dit molt. Sona tan misteriós i fascinant el teu nanoconte!!!!! Felicitats.
ResponEliminaUn nanoconte fantàstic!
ResponEliminaHehehe, és molt dura la vida de l'astronauta!
ResponEliminaDivertit!
ResponEliminaMolt bona manera de veure el relat!!
ResponEliminaVenus i Marte oi "Los hombres son de marte y las mujeres de Venus" ho has llegit el llibre?
m'encanta :) !!!!
ResponEliminaSempre la xispa! Molt bo!
ResponEliminaVenus!
ResponEliminaQuina gran cançó dels Shocking Blue!
(és que escrius unes coses....)
X¬DDDDDDDDDDDDDDD!
Genial!!!
Bona aquesta Jesús!
ResponEliminaMolt suggeridor. Un nanoconte genial!
ResponEliminaGenial, aquest viatge tan excitant.
ResponElimina