M'he de canviar les ulleres. Ara han de ser progressives. L'òptica de capçalera em diu que és normal, que segueixo l'estadística escrupolosament, que als 45 anys això ja passa.
Vaja, ja sabia que no sóc especial, però no cal que t'ho recordin a cada moment.
jajaj Jesús benvingut al Club noi!!
ResponEliminaJa som uns quans "no" especials!!!
Jo de moment només per llegir .Serà que no progresso adequadament?
ResponEliminaI la pròstata ja te la mires?
ResponEliminaD'acord, d'acord, ho reconec, això ha estat un cop baix (mai més ben dit). Però era per treure ferro, home!
No et preocupis. Encara et queda una mica lluny l'operació de catarates. :-)
ResponEliminaJesús no et preocupis 4 ulls veuan més que dos. Un més per porta la carrega, pero jo a les progresivas no en puc acostumá..
ResponEliminaEn fa de dies que les porto progressives! I no et preocupis que de "normalitat" no ens morirem pas... potser d'alguna altra cosa si, oi? :)
ResponEliminaDoncs és pitjor quan et diuen..."ui, això normalment passa cap als 50 o 60 anys... i tenint-ne la meitat, pam!"
ResponEliminaLes ulleres progressives són una merda: mai no saps per on mirar i tot està a una distància que ni per damunt ni per baix i al remat acabes mirant per dalt de les ulleres mateixes i pareixes més iaio encara. "Nunca volveré a ser joven", que diria Jaime Gil de Biedma
ResponEliminaEls estralls de l'edat són terribles! Amb els amics, quan fem referència als lapsus de memòria, diem "Te'n recordes de quan parlàvem seguit?"
ResponEliminaQue no siguis especial per la teva òptica no vol dir que no ho siguis per a d'altres persones.
ResponEliminaQuè hi farem. Si per ella només ets un parell d'ulls, tot això que es perd!
Doncs el dia que em van dir que tenia "presbícia", vaig pensar que m'havien descobert els secrets ocults!
ResponEliminaDoncs el meu avi va sobreviure sense ulleres. Avui te les engalipen molt fàcilment, i la vista s'atrofia. Jo encara no en duc, i no sóc gaire més jove que tu.
ResponElimina