Pàgines

▼

26 de novembre 2010

Un gest petit

Cal només un gest petit, de vegades, per despertar la tendresa, per humitejar cors marcits.

.
Text inspirat en la imatge d'un dels blogs de Joan Rodó.
at

11 comentaris:

  1. Clidice26 de novembre del 2010, a les 11:50

    text i imatge molt eloqüents

    ResponElimina
  2. lolita lagarto26 de novembre del 2010, a les 12:07

    la tendresa és el que més ens apropa..

    ResponElimina
  3. Lale Mur26 de novembre del 2010, a les 14:09

    Què bonic! El text i la foto es completen mútuament i perfectament!

    ResponElimina
  4. ✿||Noemí||✿26 de novembre del 2010, a les 14:43

    Que maco!!!

    Saluts, Noemí.

    ResponElimina
  5. Anònim26 de novembre del 2010, a les 15:10

    Senzillament, preciós.
    No calen més paraules perquè aquesta veritat no necessita res més.


    Salut,
    Effy.

    ResponElimina
  6. Pilar26 de novembre del 2010, a les 18:40

    Sempre trobes el complement ideal per il-lustrar les teves paraules.

    ResponElimina
  7. ...26 de novembre del 2010, a les 19:47

    Molt maco!

    ResponElimina
  8. Pakiba26 de novembre del 2010, a les 20:26

    Fas unes entrades molt macas.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. El porquet26 de novembre del 2010, a les 23:04

    Com ha dit la lolita lagarto, la tendresa és totalment necessària per a sobreviure.

    ResponElimina
  10. Roser Caño Valls27 de novembre del 2010, a les 15:28

    Quina manera més poètica de descriure la tendresa a través d'aquesta bella imatge!

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  11. Mortadel.la28 de novembre del 2010, a les 10:02

    Imatge i text casats a conciència.
    Un aplaudiment pels dos. Vaig correns a veure la feina del Sr. Rodó.
    Bo-ca-ba-da-da!
    Gràcies per fer-ho saber.
    Bon dia!

    ResponElimina