Ciutats del vers, de Vivenç Llorca

No em planyo.
La nit forma part del camí,
i la llum dels dies viscuts
mai no es perd en el gest de la mirada.
No temo res.
Potser la inquietud
d'haver d'assenyalar,
davant la vastitud de l'horitzó,
l'única ruta que podem bastir.
Viure és aprendre
que, malgrat els miralls urbans
on es multipliquen mapes i dies,
som només l'estrany vers
de la meòria d'una ciutat.
.
El vers de la memòria, inclòs al poemari Ciutats del vers, de Vicenç Llorca, de Perifèric Edicions.