Pàgines

▼

04 de desembre 2010

El món es divideix en dues classes de persones


Sí, hi ha dues classes de persones ben diferenciades al món. I no parlo de dretes i esquerres, aficionats al Barça o al Madrid, ateus o religiosos... Això són fets sense importància.

El món es divideix entre els que recorder el paper higiènic El elefante, i els que no.
at

18 comentaris:

  1. La lectora corrent4 de desembre del 2010, a les 11:56

    Pertanyo a la classe de persones que van créixer amb l'"Elefante", però som un grup abocat a l'extinció. De tota manera, el paper higiènic potser tingui els dies comptats. Mira aquest anunci de WC que neteja l'usuari (o usuària, perquè també sap netejar les zones "delicades" de les dones):
    http://tinyurl.com/382w8wu

    ResponElimina
  2. Júlia4 de desembre del 2010, a les 12:13

    O sigui, joves i vells, dir en 'plata', he, he. M'agradava guardar la celofana de color de l'envoltori per mirar-me el món en colors.

    ResponElimina
  3. llum4 de desembre del 2010, a les 12:16

    Tu deus ser dels que no, oi?
    :(((((((((((

    ResponElimina
  4. Víctor Pàmies i Riudor4 de desembre del 2010, a les 12:24

    I mira que era aspre!

    ResponElimina
  5. Ferran Porta4 de desembre del 2010, a les 13:02

    Ai ai ai, que em sembla que quedo fora de la llista...

    ResponElimina
  6. Elfreelang4 de desembre del 2010, a les 13:22

    jajajaja jo sóc de la classe dels qui recordem el paper L'Elefante ( es devia dir així per la duresa de la pell de l'elefant....el paper no era precisament suau...)

    ResponElimina
  7. Jesús Párraga4 de desembre del 2010, a les 13:41

    Doncs... NO senyor! Les dues classes de persones que n'hi ha al món són les que saben què és el paper higiènic i les que no.

    ResponElimina
  8. Pakiba4 de desembre del 2010, a les 15:00

    Jo tamber soc de l'Elefant i era dur como una paña cosa.

    ResponElimina
  9. Garbí244 de desembre del 2010, a les 16:03

    vaja que el paper separa dues èpoques...el que rascava i el que no

    ResponElimina
  10. mai4 de desembre del 2010, a les 16:46

    El recordo. O sigui que el món ens separa segons el que ens hem passat pel forat del c....!! Ai ! ja ho he dit!

    ResponElimina
  11. Jesús M. Tibau4 de desembre del 2010, a les 17:12

    veig que tots plegats tenim una edat!

    ResponElimina
  12. Salvador Macip4 de desembre del 2010, a les 17:33

    M'hauré d'apuntar al grup dels vells...

    ResponElimina
  13. Isabel4 de desembre del 2010, a les 19:06

    En els meus records, disposar d'aquest paper era "un luxe". Petonets!!

    ResponElimina
  14. DCA4 de desembre del 2010, a les 19:45

    Doncs jo sóc del grup dels vells que en lloc de paper higiènic s'eixugaven amb La Vanguardia. L'àvia tallava a trossos les pàgines del diari i els penjava al lavabo. Ostres, qui ho diria ara!

    ResponElimina
  15. Josep M. Sansalvador4 de desembre del 2010, a les 20:06

    L' "Elefante" era aspre cosa de no dir. Sembla mentida que sobrevivíssim a l'experiència.

    ResponElimina
  16. home fosc4 de desembre del 2010, a les 23:20

    Ostres, quan he vist la foto m'ha fet un salt el cor, jo sí que recordo aquest elefant!!

    ResponElimina
  17. Laura T. Marcel5 de desembre del 2010, a les 11:16

    M'he pres la llibertat de linkar-te i ara et convido a casa.
    http://casiopea19-tjr.blogspot.com/2010/12/canvios-generacionales.html

    ResponElimina
  18. Unknown20 de gener del 2011, a les 20:41

    Molt bona aquesta!

    Recordo perfectament el paper "Elefante", però recordo el paper de diari tallat a quadrets i penjat d'una mena de pinça en forma de mà.

    ...i encara era pitjor el sistema que utilitzavem quan anavem al camp a plegar garrofes.

    ResponElimina