el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
13 de desembre 2010
El núvol que s’emmiralla al riu
El núvol que s’emmiralla al riu És aigua que es mira a l’aigua. Es reconeix en el seu estat canviant?
Quina sensació més maca... fa poc m'han dit que les persones no canviem, que sempre actuem igual. No m'ho puc pas creure que algú no vegi que estem en constant evolució, el cos canvia però la ment també...., afortunadament per mi.
Quina sensació més maca... fa poc m'han dit que les persones no canviem, que sempre actuem igual. No m'ho puc pas creure que algú no vegi que estem en constant evolució, el cos canvia però la ment també...., afortunadament per mi.
ResponEliminaUn joc de miralls que convida a reflexionar.
ResponEliminaFantàstic.
ResponEliminaEns reconeixem, en els miralls que ens posa davant la vida?