L’hivern arriba i el dia comença a crèixer, diu el padrí. Deu tenir raó, suposo, tot i que jugo a portar-li la contrària, perquè m’agrada veure com s’enfada de mentida, i com m’abraça pel darrere com si m’escanyés pel coll, i com acaba fent-me pessigolles. Dissabte al matí, quan fa tant de fred, em porta al llac. Ell es queda assegut en un banc, vigilant-me pel damunt del diari mentre rellisco amb la Martina pel gel. Ell diu que no patina perquè està una mica refredat. Sé que és mentida, no en sap de patinar, però faig veure que me’l crec..
Una nova participació al blog de Contes divers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada