Pàgines

▼

03 de desembre 2010

Microconte: En sentit contrari


Intentava avançar, tossudament, en sentit contrari a les busques del rellotge. La topada amb la minutera fou mortal de necessitat.
at

9 comentaris:

  1. òscar3 de desembre del 2010, a les 11:19

    Amb la minutera hi topem massa sovint.

    ResponElimina
  2. Clidice3 de desembre del 2010, a les 11:41

    si, val més dixar-se anar pacíficament, que a la contra sempre topes. ui! que harecrisna estiiic! bon aqüeducte! :)

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas3 de desembre del 2010, a les 12:21

    harecrisna o no, sempre és millor fluir en el sentit adequat que topar massa, sobretot si la topada és mortal de necessitat...

    Bon cap de setmana llarg a tothom.

    ResponElimina
  4. sànset i utnoa3 de desembre del 2010, a les 13:05

    És que només podem avançard'una manera!

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Anònim3 de desembre del 2010, a les 20:15

    1º
    -tempus fugit

    2º
    -eppur si muove

    Conclusions:

    No farem una vida més llarga però si més ampla

    visca la revolució! anar en contra sempre és apassionant.

    ResponElimina
  6. Elfreelang3 de desembre del 2010, a les 21:01

    quin cop de tic-tac!

    ResponElimina
  7. home fosc4 de desembre del 2010, a les 0:53

    Ja ho diuen, anar contra corrent no és gaire aconsellable, sempre salta aguna minutera enprenyadora que ens atura...

    ResponElimina
  8. Anònim9 de desembre del 2010, a les 0:17

    potser és millor topar i anar contra corrrent que quedar-se parat i no avançar, malgrat sigui en sentit contrari!!!!

    Bibi

    ResponElimina
  9. Tomàs Camacho27 d’octubre del 2012, a les 23:30

    El problema no són les hores, sinó els minuts.
    "Nuestras horas son minutos,
    cuando esperamos saber;
    y siglos cuando sabemos
    lo que se puede aprender."
    Antonio Machado

    ResponElimina