el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Un pèsol més sol que un mussol restava tristament al plat escurat per un mestre de cases gormand i brut. El que fins feia 7 minuts era un suculent plat d'arròs sucós amb conill i gambes, ara era un desert mig enllardissat. O bé podia semblar també un camp de batalla amb un únic sobrevivent.
Aquest comentari d'en Cesc és més llarg que el conte... ;·)
Qui no té un pèsol al seu passat. Un pèsol dins d'una canya per disparar a discreció, un pèsol que se'n resisteix a caure a la paella perquè odia l'olor del pernil, un pèsol que roda pel carrer costerut fins que arriba als molls, cau al mar i es perd entre les ones...
quan parlo de pèsols penso en aquells bonics dies a la mili a Cartagena quan les truites de pèsols eren un "leit-motiv" i quells pèsols que tenien vida saltaven d'una taula a l'altra com si fossin saltimbanquis, em fa l'efecte que va ser durant aquells meravellosos dies que vaig tenir el ferm pròposit que aquelles bestioletes saltarines no tindrien res a fer amb mi i els he allunyat, potser d'una manera vil i despreciativa, de la meva existència. Potser per això se'm presenten en somnis venjativament, pèsols com globus aerostàtics perseguint-me, sense descans ni treva, fins i tot quan ajagut damunt la sorra d'una platja caribenya amb un parell (no es tracta de ser avariciós) de belleses de pell bruna, pectorals prominents, cuixes estilitzades, boques siliconades... i sense cap mena de respecte m'aixafen, i mai millor dit, tots els plans... i això si que no té perdó. Per tant, deixem els pèsols on millor estan (als meus millors somnis)i a la taula posem-hi qualsevol altra cosa... bé qualsevol altra cosa... del broquil i la coliflor ja te'n parlaré un altre dia, aquests m'ataquen sense control i maliciosament sempre que als sons se'm presenta una escultural morena i em demana foc, però aquesta és una altra història. Ah! per cert, la morena impressionant!.
Un pèsol més sol que un mussol restava tristament al plat escurat per un mestre de cases gormand i brut. El que fins feia 7 minuts era un suculent plat d'arròs sucós amb conill i gambes, ara era un desert mig enllardissat. O bé podia semblar també un camp de batalla amb un únic sobrevivent.
ResponEliminaAquest comentari d'en Cesc és més llarg que el conte... ;·)
ResponEliminaQui no té un pèsol al seu passat. Un pèsol dins d'una canya per disparar a discreció, un pèsol que se'n resisteix a caure a la paella perquè odia l'olor del pernil, un pèsol que roda pel carrer costerut fins que arriba als molls, cau al mar i es perd entre les ones...
X. R. Trigo
Ell, va arribar a ser més eixerit que aquell pèsol!
ResponEliminaAquell pèsol tam dolçs y bó que m'al vaig menjar cru.
ResponEliminacaram, quanta intriga, quanta passió, quan menyspreu, quanta adoració :)
ResponEliminaI la princesa?
ResponEliminaMolt bo! però m'ha costat trobar el text, el confonia amb el títol del post.
ResponElimina"aquell pèsol."
ResponEliminao aquest altre afegiria jo.
M'hi jugo aquell pèsol!
ResponEliminaQuin pèsol?
ResponEliminaBona nit Jesús M.:)
quan parlo de pèsols penso en aquells bonics dies a la mili a Cartagena quan les truites de pèsols eren un "leit-motiv" i quells pèsols que tenien vida saltaven d'una taula a l'altra com si fossin saltimbanquis, em fa l'efecte que va ser durant aquells meravellosos dies que vaig tenir el ferm pròposit que aquelles bestioletes saltarines no tindrien res a fer amb mi i els he allunyat, potser d'una manera vil i despreciativa, de la meva existència. Potser per això se'm presenten en somnis venjativament, pèsols com globus aerostàtics perseguint-me, sense descans ni treva, fins i tot quan ajagut damunt la sorra d'una platja caribenya amb un parell (no es tracta de ser avariciós) de belleses de pell bruna, pectorals prominents, cuixes estilitzades, boques siliconades... i sense cap mena de respecte m'aixafen, i mai millor dit, tots els plans... i això si que no té perdó.
ResponEliminaPer tant, deixem els pèsols on millor estan (als meus millors somnis)i a la taula posem-hi qualsevol altra cosa... bé qualsevol altra cosa... del broquil i la coliflor ja te'n parlaré un altre dia, aquests m'ataquen sense control i maliciosament sempre que als sons se'm presenta una escultural morena i em demana foc, però aquesta és una altra història. Ah! per cert, la morena impressionant!.