Pàgines

09 de desembre 2010

Paraules al paper


Em costa encara fer moure el llapis i dibuixar les paraules al paper, que abocaria en un minut si estiguessis amb mi, parlant com una cotorreta, com sempre dius mentre te’n rius i fas veure que t’agafa mal de cap. A poc a poc i amb bona lletra, com a tu t’agrada, procuraré explicar-te quant t’enyoro, i les feines que faig a casa mentre no hi ets, com una xiqueta gran (i em callaré alguna entremaliadura que segur que t’explicarà el pare), i després dibuixaré un cor ben vermell amb els braços oberts, i desitjaré que et curis aviat.
.
Una nova participació als Contes divers.

6 comentaris:

  1. Preciós!
    Bon dia, cotorreta!
    Bon dia, Jesús!

    ResponElimina
  2. Innocència infantil... llàstima que es perdi...

    ResponElimina
  3. Un conte preciós i tan innocent...sempre trobes paraules adequades per descriure els sentiments! :) Salutacions des de Tarragona.

    ResponElimina
  4. M´encanta aquest conte, de debó!!!

    Una abraçada ben forta des de Girona de Noemí.

    ResponElimina
  5. Como siempre,la simplicidad de la inocencia, llegando directo al corazón...

    ResponElimina