Em costa encara fer moure el llapis i dibuixar les paraules al paper, que abocaria en un minut si estiguessis amb mi, parlant com una cotorreta, com sempre dius mentre te’n rius i fas veure que t’agafa mal de cap. A poc a poc i amb bona lletra, com a tu t’agrada, procuraré explicar-te quant t’enyoro, i les feines que faig a casa mentre no hi ets, com una xiqueta gran (i em callaré alguna entremaliadura que segur que t’explicarà el pare), i després dibuixaré un cor ben vermell amb els braços oberts, i desitjaré que et curis aviat.
.
Una nova participació als Contes divers.
Preciós!
ResponEliminaBon dia, cotorreta!
Bon dia, Jesús!
Innocència infantil... llàstima que es perdi...
ResponEliminaUn conte preciós i tan innocent...sempre trobes paraules adequades per descriure els sentiments! :) Salutacions des de Tarragona.
ResponEliminaM´encanta aquest conte, de debó!!!
ResponEliminaUna abraçada ben forta des de Girona de Noemí.
ooooh que maco el conte...!
ResponEliminaComo siempre,la simplicidad de la inocencia, llegando directo al corazón...
ResponElimina