el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Uf! Fa temps se'm va enganxar i no me la podia treure del cap!!!! I el curiós és que l'havia sentida moltes vegades (era la cançó que es posava la meva filla quan es despertava per anar a l'institut) i no en feia cas. Va coincidir que ella marxés a Barcelona a la uni i que la cançó se'm fes molt especial, tindrà a veure una cosa amb l'altra?
Un clàssic caní.
ResponEliminaEstimar, discórrer, riure.
ResponEliminaAvui em feia falta. Gràcies.
ResponEliminaUf! Fa temps se'm va enganxar i no me la podia treure del cap!!!! I el curiós és que l'havia sentida moltes vegades (era la cançó que es posava la meva filla quan es despertava per anar a l'institut) i no en feia cas. Va coincidir que ella marxés a Barcelona a la uni i que la cançó se'm fes molt especial, tindrà a veure una cosa amb l'altra?
ResponElimina