Pàgines

▼

20 de gener 2011

Desembarcament


Quan els soldats reben l’ordre d’atacar se’ls regira l’estómac. Són disciplinats; es prenen un Alka Seltzer.
.
Nanoconte de participació als Relats conjunts.
at

19 comentaris:

  1. Sergi20 de gener del 2011, a les 8:08

    No tenen més remei, més els val no deixar-se endur per malestars. Alea jacta est, no?

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas20 de gener del 2011, a les 9:16

    Boníssim, Jesús!

    ResponElimina
  3. Pilar20 de gener del 2011, a les 9:33

    No hi ha cap més opció. Has utilitzat una ironia trasbalsadora.

    ResponElimina
  4. jomateixa20 de gener del 2011, a les 9:39

    l'has clavat!

    ResponElimina
  5. montse20 de gener del 2011, a les 10:29

    Una ordre sempre és una ordre.
    Curt i bo.

    ResponElimina
  6. Jesús Párraga20 de gener del 2011, a les 10:44

    "Infantes de Marina
    marchemos a luchar.
    La patria defender
    y su gloria acrecentar..."

    Arrrrgfff!
    M'has fet recordar la mili, Jesús! Un dia d'aquestos la contaré on line.
    ;-)

    ResponElimina
  7. òscar20 de gener del 2011, a les 10:54

    També podrien prendre les de Villadiego.

    ResponElimina
  8. Olga Xirinacs20 de gener del 2011, a les 11:13

    Quan el treballador es posa a la feina també se li regira l'estómac, i a vegades es pren un cafè o bé un conyac.

    Quan el mestre s'encara als alumnes adolescents li agafen tots els mals però ja s'ha pres l'ansiolític a casa seva.

    Salut i euros.

    ResponElimina
  9. Alyebard20 de gener del 2011, a les 18:08

    Cop de barret!

    ResponElimina
  10. kweilan20 de gener del 2011, a les 18:30

    Pobres! Molt bo.

    ResponElimina
  11. McAbeu20 de gener del 2011, a les 19:55

    Hi ha ordres que hauríem de negar-nos a obeir. Les conseqüències d'una guerra no es curen per molts anti-àcids que ens prenguem.
    Un nano-relat magistral, Jesús. M'ha agradat molt!

    ResponElimina
  12. Artur Álvarez, cantautor, escriptor, poeta i altres menesters creatius.20 de gener del 2011, a les 22:11

    Malament d'aquell soldat que, per disciplinat, no se li regira l'estómac.

    ResponElimina
  13. Garbí2420 de gener del 2011, a les 22:31

    no se pas si en varen fer prou amb la pastilleta

    ResponElimina
  14. Elfreelang20 de gener del 2011, a les 22:34

    En devien prendre un munt...molt bon nanorelat!

    ResponElimina
  15. Rafel20 de gener del 2011, a les 23:01

    Sí, per ells era com el selt o no zer en bones dosis de bicarbonat

    ResponElimina
  16. El porquet20 de gener del 2011, a les 23:07

    I els rivals engolien aspirines Bayer.

    ResponElimina
  17. La Senyoreta Reykjavík22 de gener del 2011, a les 11:31

    Genial!

    ResponElimina
  18. Jordi Policarp - Els llibres del celler22 de gener del 2011, a les 19:47

    En aquest cas és quan pren més sentit la frase, "Avançar o morir" no?

    ResponElimina
  19. Anònim26 de gener del 2011, a les 16:08

    Oh! m'agrada molt...no tenen altra, els soldats, no? I ara no poden llevar-se els nervis amb una cigarreta...
    :)

    ResponElimina