Morbo, de Roser Amills

Roser Amills ens refresca els sentits amb Morbo, un terme que, en el bon sentit de la paraula, l'autora defensa a l'inici del llibre:
"Ignorar el morbo de tots els poemes, de totes les èpoques, cançons i vides, és com si al veure les estranyes formes d’un paisatge de lava oblidéssim l’explosió volcànica d’on provenen."

Amb aquests poemes eròtics, l'autora potser pretén ser una nena dolenta;
"surto de la filera de les nenes que fan bondat", diu. O potser vol alliberar-nos de tabús, "el sexe ja no és pecat ni cuca-fera".

Sigui com sigui, i citant al benvolgut Josep Igual, "domina al llibre una sostinguda celebració de la vitalitat, de l’alegria de viure", cosa que confirmo després de passejar satisfactòriament pels seus versos.

Com a petita mostra, us en mostro un parell:

La teva pell
La teva pell, amb sa fragància de terra
acabada de ploure transpira
com un gos abandonat
que juga entre la boira
i es brinda a paradisos contraris
i amb moltes ganes de tacte
solca el desig de tocar i besar
que tinc jo també com tu entre les cames
i desfà la flassada del meu cau
per abrigar-se ben abrigada.
.
L’ordre és definitiu
Si un home m’ordena els suèters
en degradat com un arc de Sant Martí,
apila les calces per grau de transparència
dins el calaix corresponent,
emboteix els abrics en aquest forat
que algun dia serà un vestidor
o s’ennuega quan li toco el sexe
en públic traïdorament desfermada
se m’entelen els ulls de l’emoció.
Sé que la meva part masculina
ja li hauria dit
si vol casar-se amb mi.