el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
23 de gener 2011
Senyals a l'entrada del poble
Abans, una creu de terme donava la benvinguda a la població. Solitària, sovint desitjada.
Ara comparteix l'entrada principal amb una gasolinera.
Tal vegada al poble n'hi ha més d'entrades; cadascuna amb el seu senyal. Al cap d'avall d'on visc, n'hi ha una. Al seu davant, un auditori ocupa el lloc d'antigues vinyes.
Tal vegada al poble n'hi ha més d'entrades; cadascuna amb el seu senyal.
ResponEliminaAl cap d'avall d'on visc, n'hi ha una. Al seu davant, un auditori ocupa el lloc d'antigues vinyes.
molt maca, fins i tot amb la benzinera de fons
ResponEliminales creus de terme son una de les meves debilitats
petonets
I encara bo que no arribin els xeïcs dels petrodolars i comprin tot el poble!
ResponEliminaÉs de veres, però ja ho va dir Ernesto Cardenal a "Epigramas": "cuando las gasolineras sean ruinas romànticas..." O alguna cosa semblant.
ResponElimina