.
La paraula guerra perd tot el sentit, afortunadament, quan les armessón coixins de colors. Els pares, pobres víctimes d’aquesta batalla,no es queixen massa un cop al mes, quan es queden a dormir les meves amigues, i només ens criden l’atenció si el volum puja més del suportable, més que res pels veïns, diuen. L’endemà ens preparen un esmorzar deliciós, a primera hora, perquè quan una es desperta totes ens aixequem de seguida, a aprofitar el món.
Molt bonic i molt encertat!
ResponEliminaSempre escrius contes genials! A veure si t'animes amb el de la nena i el gronxador...
ResponEliminaVas arriba bé?
ResponEliminaLa charrada va estar fabulosa, en va agrada molt.
Una abraçada.