Des de la banyera

des de la banyera

Lentament, la remor suspesa
més arran del cos que mai,
ignora el seu silenci.
Es dilata el somiar de l’aigua
reflectint les hores perfumades
en aquest excés de lleugeresa,
sense fons de sabó.

.

Del llibre Solsticis en minúscula, de Laura Dalmau.