el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Pàgines
▼
08 de febrer 2011
Deuen semblar estrelles
Un raig de sol travessa la finestra i il·lumina brins de pols. Deuen semblar estrelles als ulls adequats. El nostre fill hi juga.
Quina manera de provocar la memòria! Recordo les tardes eternes de la infantesa, sota del llit, des d'on podia jugar amb els brins de pols a contrallum. Era molt divertit projectar una mica de saliva fent allò que en diuen una "pedorreta", de manera que el moviment construïa curioses estructures en espiral... Bona troballa!
Els ulls dels nostres menuts no poden ser més adequats.
ResponEliminaDe xiqueta em pensava que era la pols de Campaneta per a fer-nos volar!
ResponEliminajolin, que bonic...
ResponEliminaDe somni :)
ResponEliminaEls ull dels infants són màgics...
ResponEliminaQuina manera de provocar la memòria! Recordo les tardes eternes de la infantesa, sota del llit, des d'on podia jugar amb els brins de pols a contrallum. Era molt divertit projectar una mica de saliva fent allò que en diuen una "pedorreta", de manera que el moviment construïa curioses estructures en espiral... Bona troballa!
ResponElimina:-))
ResponElimina