Pàgines

▼

14 de febrer 2011

Nanoconte inacabat

Acabeu vosaltres aquest nanoconte, si us plau:
.
Dibuixo a cegues, sense paràmetres coneguts, buit de tota mena de planificació. Enceto així el camí cap a ...
at

15 comentaris:

  1. Elfreelang14 de febrer del 2011, a les 12:00

    a la felicitat!

    ResponElimina
  2. Ricard Closa14 de febrer del 2011, a les 12:53

    ... a la feliç incertesa del gargot infantil.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas14 de febrer del 2011, a les 12:55

    al lloc desconegut que sempre he desitjat.

    ResponElimina
  4. Cinta14 de febrer del 2011, a les 14:02

    tu

    ResponElimina
  5. Teresa Costa-Gramunt14 de febrer del 2011, a les 14:56

    ... la immensitat del no-res, és a dir, a la immensitat del possible!

    ResponElimina
  6. Pakiba14 de febrer del 2011, a les 16:16

    ...a la ilusió de compartir en tu la meva vida.

    ResponElimina
  7. Jesús Párraga14 de febrer del 2011, a les 17:01

    Colló, sí que vos poseu metafísics! Un camí tan incert, en l'obscuritat de la nit, mig adormit, tan sols pot conduir... al lavabo.

    ResponElimina
  8. Núria Pujolàs14 de febrer del 2011, a les 17:22

    ...la maquineta de fer punta.

    ResponElimina
  9. Rafel14 de febrer del 2011, a les 19:18

    ... un llibre de Clarice Lispector que continuo sense recordar on l'he deixat.

    ResponElimina
  10. Anònim14 de febrer del 2011, a les 19:41

    cap a la meva incertesa,de esser un esser inuma, del mon irreal

    ResponElimina
  11. JJMiracle14 de febrer del 2011, a les 20:16

    … la idea en estat pur.

    ResponElimina
  12. Ester Besolí14 de febrer del 2011, a les 20:38

    als dintres

    ResponElimina
  13. Nat14 de febrer del 2011, a les 23:57

    a la felicitat sense límits ni fronteres...

    ResponElimina
  14. Jordi Pijoan-López15 de febrer del 2011, a les 11:00

    ... cap camí, així encetat. Planificació de mena tota buida, coneguts paràmetres sense cecs dibuixant.

    ResponElimina
  15. Joan Vigó15 de febrer del 2011, a les 11:38

    la màgia, com la del nen que guixa absort una paret.

    ResponElimina