Pàgines

▼

13 de febrer 2011

Xiqueta sempre


L'aire que em peta a la cara, que em fa pessigolles, que em porta olor de flors, que em fa sentir una xiqueta per dintre i, n'estic segura, també per fora. Ja he oblidat que ahir vaig fer cinquanta anys.

Una altra participació als Contes divers.

at

5 comentaris:

  1. Gemma Sara13 de febrer del 2011, a les 13:14

    És bonic... de vegades ens sentim més joves (o més vells) del que som. El rellotge és en el cervell.

    ResponElimina
  2. marta13 de febrer del 2011, a les 13:19

    I que mai perdem l' infant que portem dins.

    ResponElimina
  3. Joan Guasch13 de febrer del 2011, a les 19:32

    Una cosa és el cos i l'altre l'esperit. Tot i que els músculs o la memòria comencin converses no del tot desitjades amb naltros, l'esperit, la part més vigorosa de la ment, és qui mana, o hauria de manar. Si sentim que encara hi ha uns quants universos per descobrir, anem bé.

    ResponElimina
  4. Anònim13 de febrer del 2011, a les 19:43

    Pens com la Gemma i la Sara: l'edat es troba a l'esperit o al cervell. Jo em trob més vella, normalment.

    ResponElimina
  5. fanal blau13 de febrer del 2011, a les 23:58

    M'encanta!
    Potser perquè el llegeixo ben bé així!

    ResponElimina