el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
03 de març 2011
El record d'unes cadenes
He deixat enrere les cadenes; però el seu record em trasbalsa encara, em lliga, m'empresona.
Les cadenes que més empresonen, no són físiques. Les portem amb nosaltres tota la vida i són molt difícils de trencar, però amb força sempre podràs, si vols.
He deixat enrere les cadenes; però el seu record em trasbalsa encara, em lliga, m'empresona.
Hi ha cadenes de les que no ens alliberem mai... i si utilitzem unes bones tenalles?
ResponEliminaRes, a trencar-les, a fer-les miques i a volar!
ResponEliminaQui va inventar el món va inventar les cadenes: la vida empresona i no en podem fugir.
ResponEliminaLes cadenes sempre pensen ser perpètues. Erròniament.
ResponEliminaLes cadenes que més empresonen, no són físiques. Les portem amb nosaltres tota la vida i són molt difícils de trencar, però amb força sempre podràs, si vols.
ResponEliminaHi ha cadenes a la vida que son per sempre i que mai es poden trencar.
ResponElimina