Poemes del sud, de Cinta Mulet

A Poemes del sud, de Cinta Mulet, hi ha una veu poètica volcànica, diu i diu molt. I s’expressa molt sovint amb imatges empíriques, que donen als poemes una materialitat gairebé hiperrealista. La poètica que formalitza el text invoca constantment i amb urgència la matèria per explicitar emocions i canalitzar idees i sentiments, tot en fàustica barreja.

Un parell de poemes d'exemple:

.
Les paraules d’amor són cançó de desert
quan entren a casa meva,
potser m’estima el sol
i jo camino ignorant
entre les flors sense nom,
tancada com una calaixera,
potser no entenc l’amor
i vull que tothom
m’estimi com una olla oberta.
.
L’amor és gerd com una nevada tendra,
assassí, com la punta d’una rella, fonedís
com el color d’un peix.