el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
10 d’abril 2011
Nanoconte d'amor cansat
Quan entra el seu marit per la porta, desitjaria equivocar-se, no endevinar on deixarà la cartera, quina gracieta dirà. Prem l’índex amb força contra el vidre gelat del got, com si fos un gallet.
sempre hem quedarà el dubte de saber si el got gelat és ple de granisat o de wisky amb gel. ( la lógica fa pensar en granisat ja que si el wisky autodestructiu te'l poses en gel es que ets molt fi). m'encanten els teus nanos!!
Però s’equivoca. El marit llença la cartera com no ha fet mai, i, mentre es descorda la camisa sensualment, li etziba aquell joc de paraules que feia tant de temps que no sentia i que li agrada tant. El gel del got es fon de cop i una passió renovada la fa saltar al coll del seu, ara amant. Ah !, que no l'haviem de continuar? ;0)
El conte m'ha agradat força, però no me'n puc estar del comentari de lingüísta repelent. Un gatell és un arbre, si et refereixes al disparador d'una pistola es tracta d'un gallet. De res, i perdó...
Brutal! M'ha encantat!
ResponEliminasempre hem quedarà el dubte de saber si el got gelat és ple de granisat o de wisky amb gel. ( la lógica fa pensar en granisat ja que si el wisky autodestructiu te'l poses en gel es que ets molt fi). m'encanten els teus nanos!!
ResponEliminaA mi també m'ha agradat molt.
ResponEliminaBoníssim!!!
ResponEliminaEn aquell mateix moment decideix descargolar el prestatge! Per força haurà de buscar un nou lloc on deixar la cartera! :)
Sembla que aquest matrimoni s'ha refredat bastant
ResponEliminaOstres, com saps posar-te a la pell d'una dona! És magnífic!
ResponEliminaPerò s’equivoca. El marit llença la cartera com no ha fet mai, i, mentre es descorda la camisa sensualment, li etziba aquell joc de paraules que feia tant de temps que no sentia i que li agrada tant. El gel del got es fon de cop i una passió renovada la fa saltar al coll del seu, ara amant.
ResponEliminaAh !, que no l'haviem de continuar? ;0)
Mala peça al teler...
ResponEliminaEl conte m'ha agradat força, però no me'n puc estar del comentari de lingüísta repelent. Un gatell és un arbre, si et refereixes al disparador d'una pistola es tracta d'un gallet. De res, i perdó...
ResponElimina