Bars amb partits de futbol a la pissarra del menú, cabines de telèfon mortes d'avorriment, alguns llibres a les mans dels vianants (guies de turisme)... Baixo pel passeig de Gràcia camí de la llibreria Catalònia amb una hora clavada al cervell: 20.46: l'últim tren a Tortosa.
Seguidors i seguidores del blog, companys i companyes de lletres (sovint totes dues coses alhora) són els fidels assistents a les meves presentacions. En aquest cas, Jordi Pijoan, Pere Fornell, Rafael Casas, Marta Pérez Sierra, Cinta Arasa, Carme Meix i un nou a la "família", Jordi Cantavella. I Pep Olivé de Cossetània i Matthew Tree, que m'honora hagi presentat el llibre.
M'encanta escoltar què diu altra gent dels meus contes, perquè m'ajuda a veure'ls des d'una altra perspectiva, a definir-los millor. Per exemple, el Matthew explica que aquests relats semblen quotidians, però realment no ho són, i parla d'humor genuí. El que més li agrada, "Un moment històric", i n'explica fins i tot l'abraçada final que, en la seva boca, m'emociona.
Després, petit debat sobre contes o novel·la (us convido a veure aquest vídeo d'un escriptor anònim de relats). I una mica de postres de músic per a picar que em recorden vells temps.
Jordi Cantavella proposa anar a prendre copes a l'Astrolabi, però jo, com una ventafocs qualsevol, me n'he de tornar de seguida cap a l'estació. Si us plau, demano trens de tornada a hores una mica més golfes.
.
Comentari sobre la presentació a la web de Cossetània.
La propera presentació, al Centre de Lectura de Reus, a les 20.00 h. de la mà d'Ignasi Revés. Una hora abans, signatura a la llibreria Abacus a la Raval de Santa Anna.
Felicitats i sort!
ResponEliminaJesús, segueix amb les teves bones idees!
ResponEliminaFelicitats i sort.
No vaig pogué anar ja que des de dijous soc a Girona, et desitjo molta sort.
ResponEliminaencara no he començat la nova col·leció de contes, pero pels anteriors que he llegit, crec que algun dia t'he dit que a mi m'agraden molt precisament perque en molts moments em recorden al "famos" humor anglès - potser Matthew també ha trobat alguna cosa pareguda?
ResponEliminaBé, fins arribar aqui (des de Anglaterra) tampoc sabia que es deia "humor anglès", crec que és humor i punto, i més val que prenen la vida amb una bona dosi!!