Sensacions de la presentació de I un cop de vent els despentina

Dijous passat vaig gaudir la primera presentació en viu de I un cop de vent els despentina, el nou recull de relats publicat per Cossetània Edicions, el cinquè tossut intent de viure del "cuento".

Com és habitual a Tortosa, el decorat fou la Biblioteca Marcel·lí Domingo, on divendres torno per coordinar el Club de Lectura amb Cinta Arasa(al seu blog podeu veure més fotos).

Aquesta vegada el presentador del llibre és Manuel Pérez Bonfill, el vell professor, amant i defensor del gènere del conte, i sobre el qual farà una petita lliçó. Abans saluda els amants dels llibres presents a la sala i els bateja com "els últims de Filipines", i parla d'andròmines assenyalant cap al portàtil de damunt la taula. Després, despulla com si res els meus contes, en llegeix petites frases que ajuden a explicar-los, parla de petjades, d'olors, del poder expressiu de les paraules, de l'humor senzill, del pas del temps, dels dubtes de personalitat que assetgen els personatges, de sentiments subtilment manifestats i, en resum, els defineix com un collaret de perles que s'ha trencat i que els lectors han d'anar plegant una a una, a poc a poc.

Estrella Ramon, com és tradició a les meves presentacions a Tortosa, llegeix un dels contes. Em sorprèn i n'escull un dels més llargs, "Venjança", perquè en llegir-lo a casa ha sapigut que era aquest.

Al final, el meu fill (a la foto en primer terme assenyalant-me) ha vingut a abraçar-me i la felicitat ha estat completa.