Pàgines

▼

31 de maig 2011

Cavall de flama, el vent

Cavall de flama, el vent,
buidà d'ocells la calma
dels arbres ensonyats.
Migdiada d'agost. Cap pluja
calmarà la basarda
dels camps assedegats
i insomnes sota el sol.
Cap pluja.
Que clar, que dens se sent
el crit de la campana.
.
Carme Meix
Poema inclòs al recull palau d'absències, Premi de poesia Caterina Albert i Paradís (1991)
at

2 comentaris:

  1. Carme Meix31 de maig del 2011, a les 19:21

    Hi ha un error, és: Cap pluja, no calenta pluja. Encara que això de calenta té el seu què. Deu ser això que cada lector reinventa el poema?

    ResponElimina
  2. Carme Meix2 de juny del 2011, a les 22:16

    Veig que ja ho has esmenat. Gràcies!

    ResponElimina