De genolls abraço les parets derruïdes

De genolls abraço les parets derruïdes

i n'esgarrapo grumolls de petits records.

Reculo forassenyat segles enrere

i veig somnis, esperances, riures i plors

que omplen cada trosset de cada pedra

i reviuen anhels antics ja oblidats,

esmicolats com sorra en la platja del temps.

.
Poema inclòs a Llibres d'oracions, de Joan Guasch.