el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
És realment espectacular com el blauet es pot trobar arreu de la geografia dels Països Catalans. Va ser una tradició realment popular i escampadíssima. Llàstima que ara ja està pràcticament extingida i només la podem trobar en cases en ruïnes.
Ooooh! Aquest no serà un dels nostres balcons, oi? :)
ResponEliminaLes flors no boliden, resisteixen.
Les flors no obliden si tenen la seva dosi corresponent de cues de pansa.
ResponEliminam'agrada aquesta imatge (emoció)
ResponEliminaencara que sigui degradat, la vida (memòria?) creix on sigui...
salut
i bona primavera
les flors sempre creixen sigui a on sigui, ellas sempre estan ahí.
ResponEliminaÉs realment espectacular com el blauet es pot trobar arreu de la geografia dels Països Catalans. Va ser una tradició realment popular i escampadíssima. Llàstima que ara ja està pràcticament extingida i només la podem trobar en cases en ruïnes.
ResponElimina