el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Crec que deu ser la pregunta més repetida els darrers anys.
ResponEliminaLa sortida per l'eixida, per la porta del darrer o per la d'emergència?
ResponEliminaJo no veig massa clar que puguem sortir per enlloc.
¿On és la sortida? Perdoni jo hi he entrat perquè el seguia a vostè...
ResponEliminaNo sabem on és la sortida... i menys una sortida digna, ja veus, surts tu!
ResponEliminaAnava adir com la Zel... si la volem digna, la sortida, encara estem més perduts. Potser que plorarem tots, al final.
ResponEliminaLa sortida sempre està dins un mateix...
ResponEliminapotser és que no hi ha sortida només entrada
ResponEliminabona pregunta
ResponElimina