Pàgines

27 de juny 2011

Per a Relats conjunts



Proporcionalment humà, a la recerca de la perfecció, Leonardo em deixà tancat dins d'un cercle. De vegades imagino que fujo, però em fa por, però m'invento que és impossible.

-

16 comentaris:

  1. De vegades, les pitjors gàbies són aquelles en les que ens tanquem nosaltres mateixos.
    Bon relat!

    ResponElimina
  2. Coincideixo amb en McAbeu, les nostres pròpies gàbies... Però potser, en aquest cas, l'ocell sigui Leonardo i les seves genials neures ;)


    d.

    ResponElimina
  3. Algun dia trobarà la clau per sortir-ne, per molt que sé que com ell, pot arribar a semblar impossible.

    ResponElimina
  4. De vegades no donem més de si perquè no volem. O perquè no ens atrevim, com sigui. Però no perquè no puguem. Ben trobat.

    ResponElimina
  5. Molt bo, Jesús! Sempre és més fàcil pensar que és impossible... que reconèixer la por.

    ResponElimina
  6. Bonissim Jesus!!

    Grácies. i bona setmana

    ResponElimina
  7. En aquests temps que estem vivint, de culte al cos, cada vegada hi ha més gent dintre que no pas fora del cercle.

    ResponElimina
  8. Les tanques no son bones per ningú, millor sortir de les gabias encara que faigi pó. Molt bon relat.

    ResponElimina
  9. M'agrada... i m'agradaria també que trobés la força per poder fugir!!
    Perquè, com diu en Mac, les pitjors gàbies són aquelles que nosaltres mateixos ens construïm!

    ResponElimina
  10. Ho té fàcil, amb aquestes extremitats i el cercle, tan sols ha de donar-se impuls i començar a rodar. ^_^

    ResponElimina
  11. Esperem que aconsegueixi trencar el cercle viciós i sortir a l'exterior tan ple d'imperfeccions.

    ResponElimina
  12. L´home creu que ho pot tot, excepte millorar-se a ell mateix. Magnífic relat, Jesús.

    ResponElimina
  13. M'agrada! m'agrada aquesta por i aquest inventar-se que és impossible!

    ResponElimina
  14. Impossible, impossible, segur que no.
    Genial el microrelat!

    ResponElimina