Pàgines

▼

23 de juny 2011

Primeres pàgines

M’agrada llegir, però sobretot m’agrada llegir les primeres pàgines d’un llibre, gaudir d’aquell moment d’incertesa on tot és possible, d’aquell moment on l’autor/a comença a posar les cartes sobre la taula, i ens desvetlla quin serà el to del llibre, i ens deixa ensumar el decorat que haurà d’acompayar-nos durant la resta de pàgines. Aquestes primeres pàgines, sovint, són les que més recordo del llibre, potser perquè les llegeixo amb més concentració, potser perquè l’autor/a s’hi ha abocat amb especial èmfasi per a seduir-nos, potser perquè la nostra atenció no se centra encara en el seguiment de la trama i gaudeix de deixar-se gronxar pel so de les paraules.
at

5 comentaris:

  1. El porquet23 de juny del 2011, a les 9:30

    Jo no sabria dir en quines pàgines em concentro més. Crec que em depèn molt de la situació en que estigui llegint en el moment (lloc, ambient, moment emocional, càrrega del dia...), en fi, una infinitat de variables que m'han fet gaudir més (i menys) d'un llibre

    ResponElimina
  2. Teresa Costa-Gramunt23 de juny del 2011, a les 9:34

    Ah, sí, les primeres pàgines, és com el dia quan es lleva, amb aquelles llums cristal.lines que es van acolorint...

    ResponElimina
  3. Jesús Párraga23 de juny del 2011, a les 10:04

    La importància de les primeres pàgines... no: de les primères línies, de la primera frase, és fonamental, determinant. Per això tinc tants de llibres a les prestatgeries de casa dels que només he llegit la primera pàgina. Ara, si n'hi a un començament narratiu que em molesta, és el d'eixos relats que introdueixen un personatge en tercera persona sense identificar-lo, com ara: "Va eixir de casa tot pensant que aquell seria un dia tan gris com els que havia viscut des que ell se'n va anar..." A fer la mà, ja no continue llegint!

    Raul Guerra Garrido dedica la primera pàgina de la seua novel·la "El otoño siempre hiere" a reflexionar sobre la importància desmesurada que hom concedeix a la primera pàgina de les novel·les. No sé com segueix: no he passat encara de la primera pàgina.

    ResponElimina
  4. Rafael Meyerhofer23 de juny del 2011, a les 11:10

    Els llibres i la vida tenen molt en comú...tens raó, questes primeres pàgines a vegades ens atreuen...o ens fan girar els ulls a un altre volum.

    ResponElimina
  5. Jordi Masó23 de juny del 2011, a les 16:08

    Jo també comparteixo amb tu, Jesús, aquesta passió per les primeres pàgines. I m'agrada rellegir-les quan la trama ja ha pres un rumb determinat. Sóc també molt aficionat als inicis desconcertants (Cortázar n'era un mestre!): aquests dies em passa amb els contes de l'Alice Munro (molt recomanables!), en els quals se'ns dóna tanta informació de bon començament que el lector només podrà entendre el que s'explica després d'haver llegit una bona part del conte. Només llavors, si rellegim els primers paràgrafs copsarem tot el significat del text.

    ResponElimina